21 de març, Dia Mundial de la Poesia

Entrem a la primavera de la mà de la poesia, és que hi ha una manera millor? Avui, 21 de març, celebrem el Dia Mundial de la Poesia i, amb aquesta intenció, us deixem dos poemes. El primer, La poesia, de l'Antònia Vicens, ha estat escollit enguany per la Institució de les Lletres Catalanes, i traduït a 20 idiomes. Amb el segon, de la Gloria Fuertes, li retem homenatge en l'any del centenari del seu naixement:

• Institució de les Lletres Catalanes: http://www.lletrescatalanes.cat/es/programes/dia-mundial-de-la-poesia
• UNESCO: http://www.un.org/es/events/poetryday/
• Instituto Cervantes: http://www.cervantes.es/sobre_instituto_cervantes/prensa/2017/noticias/homenaje-a-gloria-fuertes.htm

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

Ha arribat la primavera i, amb ella la Poesia, així, amb majúscula. Avui, 21 de març, celebrem el Dia Mundial de la Poesia i aprofitem per compartir amb vosaltres el poema que, per aquesta ocasió, ha escrit Montserrat Abelló:

I per als nostres joves, un petit regal, uns versos de Celaya que potser avui continuen tenint tant sentit com sempre:

(...) Poesía para el pobre,
poesía necesaria como el pan de cada día,

como el aire que exigimos trece veces por minuto,

para ser y en tanto somos dar un sí que glorifica.

Porque vivimos a golpes, 

porque apenas si nos dejan decir que somos quien somos,

nuestros cantares no pueden ser sin pecado un adorno.

Estamos tocando el fondo. (...)

La poesía es un arma cargada de futuro
 Gabriel Celaya 

Bona diada!

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

Avui, 21 de març, coincidint amb l'arribada de la primavera, celebrem el Dia Mundial de la Poesia. És amb aquest motiu que la poeta i novel·lista Zoraida Burgos ens ha regalat el seu poema Només la veu, que ha estat traduït a 20 llengües:

Només la veu

Emmudit el vent,

inventem el silenci, l’equilibri.

Només la veu, el poema,

atansa espais oberts,

acull el temps

–arena que sense pietat

llisca i no es detura–,

arrela l’instant, tan fràgil.

Només la veu, el poema,

desxifra la clau, el somni,

el so profund dels morts,

els signes ara obscurs de la mirada,

la ferida encesa dels amants,

la vermellor dels núvols

a trenc d’alba,

els contrallums opacs dels paisatges

i les llunes surant sobre les aigües.

Només la veu, el poema,

dissol els temps dels verbs,

sotmet l’oblit.

El vers reté als dits el gest,

el calfred intacte de la pell.

Zoraida Burgos

Nosaltres també hem volgut participar en aquesta celebració. La nostra petita aportació és aquesta recreació musicada del poema L'albatros, de Charles Baudelaire. Esperem que us agradi!

L'albatros, Charles Baudelaire on PhotoPeach